Sentim música en sortir de l'habitació, a mesura que baixem les escales el so s'intensifica, la melodia és del tot fúnebre, sembla que ens vulgui indicar com serà l'etapa d'avui.
La sortida de Ponferrada s'ha fet pesada, ciment, asfalt i camps de conreu abandonats. La nostra única distracció són els "bicipilgrims", pelegrins en bicicleta que criden ben fort "¡Buen camino!" sumant km sense parar en un terreny tant bo per a ells. No ha estat ben bé fins després de 10 km (caminant són unes dues hores aprox.) que no ha començat a canviar el paisatge. En arribar al primer poble i, abans de fer la nostra primera parada d'avituallament, ens hem trobat amb l'Efraín, acompanyat d'una de les orientals d'ahir, curiosament també viu a Barcelona, desconeixem el seu nom però estem segurs que l'ajudarà a continuar el camí sense perdre's. En arribar al parc, trobem a l'altra oriental esmorzant... sembla que com nosaltres mira d'evitar riscos en els pocs bars oberts...
Anem fent km però amb problemes, aquesta calor ens està jugant males passades als peus: ampolles que no saben si sortir o no, ens tenen atemoritzats, demà hem d'aconseguir coronar O'CEBREIRO. Recordem un pelegrí estrany de la primera etapa, a qui vaig batejar com l'Ocarina i a qui ja l'hem perdut. Ha estat el primer pelegrí que hem conegut que ens ha dit que porta masses dies caminant i que s'avorreix, els seus amics els té escampats pel camí, curiosament tot allò que ens explicava, després era el contrari. Pensem que segueix buscant els amics.
El camí, és fàcil tècnicament parlant, ja que tot es gairebé pla, el problema arriba quan veiem una baixada i, és en aquest moment que els meus quàdriceps s'espanten i volen fugir, estant tant adolorits per ahir que no volen veure les baixades ni en pintura, trobar-se una pujada és tota una alegria.
De sobte, abandonant Cacabelos, tenim la primera alegria de l'etapa, davant nostre veiem pelegrins, en filera, un darrere l'altra, arribem a contar uns 6!!! Això és tot un èxit, res comparable amb les manades de coreans dels altres anys, però sí que fa que el camí tingui més vida, que sàpigues que no estem sols. Les cares de molts d'ells les tenim vistes de l'alberg d'ahir, però no en sabem res més.
A uns 7 km abans d'arribar a Villafranca del Bierzo, prenem un desviament i abandonem l'asfalt, parlem amb dos pelegrins que venen en sentit contrari (un japonès i un nord- americà?). Continuen per la carretera per què s'estalvien 900 m. No saben el que es perden i és que davant nostre s'obriran fins l'infinit camps de vinyes que donen nom a la D.O. Bierzo, serà la part més bonica i positiva del traçat, en el verd de la vinya es difumina el raïm de color negre. Per contra, suposa perdre l'ombra i el sol ja està demostrant la seva força i maldat.
Finalment i només amb un dit d'aigua entre els dos, arribem al fi de l'etapa. Avui el nostre alberg es troba al final del poble, tot el que caminem avui no ho farem demà. Uns altres 26 km dins la motxilla. Ja falten menys de 200 per arribar a Santiago.
R.
Tremenda la etapa!! Muy bien campeones vencedores del camino !! Recompensa será la llegada! Enhorabuena seguir así os queremos ver y leer !
ResponderEliminar