The Walking Pilgrim

Nit de divendres. Les previsions meteorològiques diuen que nevarà,... Miro el cel, després de sopar, només són les 21:30, i està sense núvols...aquests homes del temps...són homes de tot menys del temps... Marxo a dormir, tranquila i calentona, massa i tot, sembla que estiguem a l'agost, quina calor, és horrorós. A mitja nit, la meva bufeta em desperta...tinc una finestra al davant de la llitera, haurà nevat???que va!!per un cop a la vida, me n'alegro de no veure neu...dormo tranquila entre les melodies nocturnes que generen tots els peregrins que estan amb Morfeu. De sobte, noto que algú em toca, em desperto... què passa!!?? és l'Edu, aix quin esglai! Obre molt els ulls i em diu, "Raquel está nevando y ya ha cuajado". Així doncs, com diria la cançó d'Amaral: "hacia lo salvaje", només són les 6 de la matinada, segur que para mentre esmorzem... Després d'esperar 10 minuts al carrer esperant que ens obrissin per esmorzar, mengem una simple to...

Roscida vallis en latín medieval, Roncesval en francés arcaico. Aquí iniciamos la travesía que nos ha de llevar hasta la tumba del Cid Campeador en la catedral de Burgos si las piernas y las cabezas aguantan. En el mismo lugar donde pereció en batalla contra los vascones el paladín del emperador Carlomagno, defendiendo la retaguardia de su ejército. Del chanson de Roland al poema de mío Cid. Me encantan estas curiosidades históricas, la mayoría sabéis que no lo puedo evitar. Tras un menú triple b en Pamplona donde corríamos el peligro de emborracharnos con el pacharán casero caído de los cielos por haber congeniado con el amo del restaurante, hemos cogido un autocar hasta Roncesvalles. Aquí el ambiente peregrino se hace notar en cada rincón. El catalán se oye en muchos sitios y también el holandés de los voluntarios hospitalarios del albergue que te obligan a ratos a usar el inglés. Me defiendo aunque no tanto como mi compañero de trabajo Ricard. A tus pies amigo. Aquí, en este encl...

Hola a tots els que ens esteu dedicant el vostre temps. Com ja sabeu fa un any, vaig fer-me una promesa a mi mateixa: "quan et curis, faràs el  camino de Santiago ....” I aquí ens teniu (l'Edu es va deixar enredar ràpid :D) La majoria ja sabeu que la religió i jo, no anem agafats de la mà, però si que és cert, que molts amics nostres, dels pares; els meus pares, els meus sogres i segurament l'Edu, han dedicat una estona del seu temps a demanar a algú que està allà a dalt o, simplement, encendre una espelma demanant que tot anès bé. Mai sabrem si ha guanyat la ciència o les creences de tots vosaltres, el que si que és cert és que de moment la victòria em pertany i, és per aquest motiu, que us dono a tots les GRÀCIES. Sobretot: Al meu pare, sempre disposat a fer-me de taxista quan sortia de les meves sessions de quimio. A la meva mare, per les hores i hores al meu costat durant la quimio, quantes xerrades eh? Als dos per les visites a casa per ajudar-me simplement ...