Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de abril, 2019

DIA 11 (T2) EXPECTANDUM ULTREIA.

Ya estamos anhelando volver a sentir el polvo del Camino. Tendremos que esperar todo un año para rematar la faena con hitos como la cruz de Ferro u O Cebreiro, que ya aguardan para ofrecernos dura batalla. Una mezcla de satisfacción y pena recorre nuestro ánimo mientras contemplamos los paisajes andados durante los últimos diez días. Satisfacción por la misión cumplida, por haber superado los problemas que han endurecido el trayecto: climatológicos y físicos. Ahora podemos decir, sin preocupar a nadie, que inicié la aventura con una contractura en la espalda sobrevenida antes de empezar a caminar y que la terminé con un resfriado que restaba fuerzas. Por cierto, que manía tienen los "nivelungos" con abrir las ventanas por la noche. Raquel también ha superado sus molestias en pies y rodilla. Es una campeona: las últimas etapas terminaba con más fortaleza que al empezarlas. Pena por dejar este mundo, porque es en realidad otro mundo. Por mucho que expliquemos, sólo el qu...

DIA 10 (T2) DIA D'ACOMIADAMENTS I TROBALLES.

Ens llevem a la nostra habitació de "turigrino" (paraula que defineix aquella persona que fa el camino, però sense patir-lo) i ens acomiadem de la Raffaella. Ens abracem. Marxa amb molta pena perquè a ella se li ha acabat aquest any aquesta aventura i a nosaltres només ens queden dues etapes. Sabem que avui molta gent acaba i també comencen molts. Sortim de León, sense perdre'ns les últimes obres arquitectòniques de la ciutat, la sortida és ensopida: tot són polígons industrials que enllacen amb pobles de l'extraradi. Hem d'anar amb compte, segons la guia el camí té dues variants i si ens equivoquem farem més kms i no arribarem a destí. Tota la ruta segueix en paral·lel per la nacional. No us ho creureu, però ara trobo a faltar els infinits i monòtons camps de cereals que hem deixat abans d'entrar a León. Ningú diria que fa quatre dies estava nevant, avui el dia apunta a primaverenc i el sol escalfa de valent. Sort, perquè així se m'assecaran els m...

DIA 9 (T2) LEG VII

Octavo día caminando. Los kilómetros se acumulan en las piernas y parece que cada día hacemos un poco más. Hoy era una etapa de 20 kms. pero hemos añadido la visita turística a León, ciudad con un historial como pocas. Aquí acabó asentándose una legión, la VII Gemina, para controlar las insurrectas tierras de cántabros y astures. De ahí surgió una nueva ciudad que luego fue cuna de reyes ancestrales y de la representación parlamentaria propopulo más antigua de Europa. Finalmente, una villa de 5000 personas fue capaz de levantar una de las joyas góticas más impresionantes. Eran tiempos de Alfonso X, Navas de Tolosa, alianzas con Jaime I... Historias para nunca acabar. Hoy ha sido día para lamerse las heridas. Ahora una noche de ITV's para piernas y resfriados. Este final se antoja duro, pero va a hacer falta algo más para apartarnos del objetivo. Astorga sí o sí. Hoy compartimos habitación con nuestra amiga Rafaela de Florencia. Qué tiene el Camino que cuando empiezas a congenia...

DIA 8 (T2) NIT D'OPERA, MATI DE PEL•LÍCULA

Després d'una setmana, gaudeixo de la comoditat d'un sofà escoltant la pluja que repica al vidre, mentre fullejo les pàgines d'un llibre sobre "El Camino", acompanyada d'una tassa de té fumejant. Al meu costat, tinc a una japonesa. Entre el seu minúscul espanyol i el meu "macarrònic" anglès tenim una breu conversa. La tarda passa ràpid, descansant, parlant amb l'hospitalera i observant els nostres companys de viatge. Som pocs. A l''hora de sopar, ho fem amb la Raffaella, una italiana amb la que fa dos dies que anem compartint alberg. Ella ja és experimentada i ens explica les seves aventures per poder començar, aquest any, a fer el camino. Al nostre voltant veiem a la japonesa que aguanta a l'austríac (des de que hem arribat a l'alberg que està bevent cervessa) i a l'irlandès... mare meva! santa paciència! i aquests són els nostres companys d'habitació. Després d'una estona decidim anar a dormir... Entrem al dormito...

DIA 7 (T2) FUERZA 5.

Etapa de transición. Dejamos el llano cerealista de Castilla y entramos en el país leonés. Quinta provincia que pisamos. El paisaje amplia la paleta de colores y recupera arboledas. Atravesamos varios ríos por puentes bien añejos y disfrutamos en Sahagún del hito de sobrepasar la mitad del Camino. Tras la jornada de ayer donde anduvimos 28 kilómetros bajo un temporal de lluvia y nieve, pies anegados de agua y vestiduras enfangadas, pensábamos que el Camino ya nos había puesto a prueba esta temporada, y también creíamos que ya la habíamos superado. Craso error. Fuerza 5. En la escala de huracanes de Saffir-Simpson, la fuerza 5 es la que designa a los de mayor potencia. Realmente es algo exagerado, pero para nuestros cuerpos entumecidos y ya algo castigados, afrontar 25 kilómetros más con un viento de cara tal, que al menor descuido te tambalees, es algo que sientes como un huracán fuerza 5. La criba ya se ha hecho. Transitamos durante largos tramos en la mayor de las soledades, con ...