Ir al contenido principal

DIA 9 (T2) LEG VII


Octavo día caminando. Los kilómetros se acumulan en las piernas y parece que cada día hacemos un poco más. Hoy era una etapa de 20 kms. pero hemos añadido la visita turística a León, ciudad con un historial como pocas.
Aquí acabó asentándose una legión, la VII Gemina, para controlar las insurrectas tierras de cántabros y astures. De ahí surgió una nueva ciudad que luego fue cuna de reyes ancestrales y de la representación parlamentaria propopulo más antigua de Europa. Finalmente, una villa de 5000 personas fue capaz de levantar una de las joyas góticas más impresionantes. Eran tiempos de Alfonso X, Navas de Tolosa, alianzas con Jaime I... Historias para nunca acabar.
Hoy ha sido día para lamerse las heridas. Ahora una noche de ITV's para piernas y resfriados. Este final se antoja duro, pero va a hacer falta algo más para apartarnos del objetivo. Astorga sí o sí.
Hoy compartimos habitación con nuestra amiga Rafaela de Florencia. Qué tiene el Camino que cuando empiezas a congeniar con alguien los caminos divergen. Su aventura concluye aquí.
Recuerdo el año pasado con nuestra querida Montse. Fue algo similar, y al final los andares compartidos se confunden en la memoria, allí donde se alzan las brumas nostálgicas de los recuerdos. Lo que ha unido el Camino que no lo separe el hombre.
Hoy hemos sellado la despedida con un festival gastronómico en otro mesón, el Ezequiel. Voy perdiendo la cuenta de tanto festín... Por suerte caminamos mucho y reducimos la cena a la mínima expresión.
Toca descanso en cama mullida. Aquí algo tan simple como un colchón de calidad tiene un valor incalculable. Si todos enfocaramos la vida con ojos de peregrino estoy seguro que este mundo sería muy distinto. Sería mucho mejor.
Buen Camino.

E.













Comentarios

  1. Muy bonitas fotos.
    Edu, ¿no tienes más que comentar sobre este día? ;)

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

DIA 0 (T2) 8976 HORES, 53,42 SETMANES, MÉS D'UN ANY...

Miro enrere i analitzo l’últim any: l'arribada al món del nostre fillol: el Jan, el casament del Leo i la Claudia (qui m’hauria dit a mi que presenciaria una boda a la rumana), la ruta per Rumania amb l'últim gran record del viatge :“be careful Mr. Ortiz”, les vacances d’estiu a “la Torre” amb els ver muts a l’ombra de les oliveres milenaries de la piscina de “lo poble”, les partides del Carcassonne amb un gintonic. L’estiu a San Feliú, amb la fresqueta dels Pirineus, les excursións a la muntanya del Turbón, les festes majors de LasPaüls amb la companyia de la familia aragonesa, “el me gustas mucho” de la ranchera de la Rocio Durcal, la mort del meu avi, les trobades amb amics que fan que els caps de setmana poguis desconnectar, les vacances de Nadal, el tió, els turrons, el raïm i, l’inici d’un nou any on esperem que tot sigui molt millor que el 2018, i molt més del que va ser el 2017, els Reis Mags…  Tot es resumeix en xifres: 8976 hores, 53'42 setmanes, 4 estacio...

DIA 2 (T2), CARPE DIEM.

Són més de les 10 del vespre, i ja portem una hora veient la processó. Pugem a l'alberg i l'Edu continua mirant-la des de l'habitació. Per sort, ens ha tocat una habitació per a nosaltres sols...dormirem tranquils. 00:05h, tambors???sento a l'Edu que s'aixeca i obre la finestra, veig a la veïna de l'edifici de davant mirant també. Està passant? Continuem amb la processó? ufff demà el despertador sonará a les 6:30... En fi, és el que té la setmana santa. Comencem, avui si. Primer objectiu trobar "la Concha" per saber per on hem d'anar... Hem de seguir, per la dreta del riu Arlanzón, el passeig és fantàstic, ens acompanya l'ombra dels arbres, el sol, només sentim el riu i les fulles dels arbres movent-se pel vent, es nota que encara dura la ressaca del vespre. Tot està sent perfecte. Sortim de Burgos i, tot canvia, davant nostre comencen a veure's tots els camp sembrats de cereals, on el vent els converteix en un oceà d'onades v...

DIA 2, HIVERNALIA.

Nit de divendres. Les previsions meteorològiques diuen que nevarà,... Miro el cel, després de sopar, només són les 21:30, i està sense núvols...aquests homes del temps...són homes de tot menys del temps... Marxo a dormir, tranquila i calentona, massa i tot, sembla que estiguem a l'agost, quina calor, és horrorós. A mitja nit, la meva bufeta em desperta...tinc una finestra al davant de la llitera, haurà nevat???que va!!per un cop a la vida, me n'alegro de no veure neu...dormo tranquila entre les melodies nocturnes que generen tots els peregrins que estan amb Morfeu. De sobte, noto que algú em toca, em desperto... què passa!!?? és l'Edu, aix quin esglai! Obre molt els ulls i em diu, "Raquel está nevando y ya ha cuajado". Així doncs, com diria la cançó d'Amaral: "hacia lo salvaje", només són les 6 de la matinada, segur que para mentre esmorzem... Després d'esperar 10 minuts al carrer esperant que ens obrissin per esmorzar, mengem una simple to...