Ir al contenido principal

DIA 1 (T2) PENITENCIA.

Burgos.
Aquí acabó todo el año pasado. Aquí comienza todo ahora.
Pasear por sus calles empedradas con aroma a medievo hace que me enorgullezca de esa parte de mi origen castellano. Origen de castellano viejo dicen. Peñaranda de Duero, la tierra de los abuelos paternos, está muy cerca.
Aquí se respira historia, alcurnia, y valores caballerescos... pisar el mismo suelo que el Cid cuando hizo jurar al mismísimo Alfonso VI no tiene precio (Iglesia de Santa Águeda para los curiosos).
Una cena en el Ojeda donde mi padre hacía parada cuando trabajaba me ilusiona. Aquí escribo mis primeras letras esta temporada. Aquí Raquel no puede ya decir que no ha roto un plato. No digo más. Bueno, sí, que la comida sabe excelente, y que regado con un buen Ribera sabe mejor.
El fin de la jornada no puede ser mejor: excursión al monasterio de las Huelgas y procesión de semana santa al lado de la Catedral con toda su fanfarria. Me encanta... La última la viví de niño por Barbastro. Ni Notre Dame ni nada, esta catedral es de primer nivel. El mejor sitio para comenzar a caminar. El tiempo se aguanta con pinzas, como esperando que te relajes para empezar a regar con ganas. De momento ni gota.
Mañana la salida de Burgos será cómoda y relativamente rápida. Luego, largas pistas de tierra y piedra suelta nos adentrarán en las extensas tierras cerealistas de Castilla. Es el inicio de la Meseta, y una insignificante muestra de lo que nos aguarda. Encontraremos pocos lugares con sombra donde, en verano, la incandescente bola de fuego del cielo cae a plomo y sin piedad sobre los peregrinos. En cambio, el frío en invierno es tremendo. De momento dice Raquel que la temperatura será de 6 grados... eso con viento no es agradable, y si llueve ya... En fin, 21 kms para abrir boca. Deseadnos suerte.

E.









Comentarios

  1. Veo que hoy habéis cogido muchas "fuerzas" para el Camino :) ¡Suerte y adelante!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

DIA 0 (T2) 8976 HORES, 53,42 SETMANES, MÉS D'UN ANY...

Miro enrere i analitzo l’últim any: l'arribada al món del nostre fillol: el Jan, el casament del Leo i la Claudia (qui m’hauria dit a mi que presenciaria una boda a la rumana), la ruta per Rumania amb l'últim gran record del viatge :“be careful Mr. Ortiz”, les vacances d’estiu a “la Torre” amb els ver muts a l’ombra de les oliveres milenaries de la piscina de “lo poble”, les partides del Carcassonne amb un gintonic. L’estiu a San Feliú, amb la fresqueta dels Pirineus, les excursións a la muntanya del Turbón, les festes majors de LasPaüls amb la companyia de la familia aragonesa, “el me gustas mucho” de la ranchera de la Rocio Durcal, la mort del meu avi, les trobades amb amics que fan que els caps de setmana poguis desconnectar, les vacances de Nadal, el tió, els turrons, el raïm i, l’inici d’un nou any on esperem que tot sigui molt millor que el 2018, i molt més del que va ser el 2017, els Reis Mags…  Tot es resumeix en xifres: 8976 hores, 53'42 setmanes, 4 estacio...

DIA 2 (T2), CARPE DIEM.

Són més de les 10 del vespre, i ja portem una hora veient la processó. Pugem a l'alberg i l'Edu continua mirant-la des de l'habitació. Per sort, ens ha tocat una habitació per a nosaltres sols...dormirem tranquils. 00:05h, tambors???sento a l'Edu que s'aixeca i obre la finestra, veig a la veïna de l'edifici de davant mirant també. Està passant? Continuem amb la processó? ufff demà el despertador sonará a les 6:30... En fi, és el que té la setmana santa. Comencem, avui si. Primer objectiu trobar "la Concha" per saber per on hem d'anar... Hem de seguir, per la dreta del riu Arlanzón, el passeig és fantàstic, ens acompanya l'ombra dels arbres, el sol, només sentim el riu i les fulles dels arbres movent-se pel vent, es nota que encara dura la ressaca del vespre. Tot està sent perfecte. Sortim de Burgos i, tot canvia, davant nostre comencen a veure's tots els camp sembrats de cereals, on el vent els converteix en un oceà d'onades v...

DIA 2, HIVERNALIA.

Nit de divendres. Les previsions meteorològiques diuen que nevarà,... Miro el cel, després de sopar, només són les 21:30, i està sense núvols...aquests homes del temps...són homes de tot menys del temps... Marxo a dormir, tranquila i calentona, massa i tot, sembla que estiguem a l'agost, quina calor, és horrorós. A mitja nit, la meva bufeta em desperta...tinc una finestra al davant de la llitera, haurà nevat???que va!!per un cop a la vida, me n'alegro de no veure neu...dormo tranquila entre les melodies nocturnes que generen tots els peregrins que estan amb Morfeu. De sobte, noto que algú em toca, em desperto... què passa!!?? és l'Edu, aix quin esglai! Obre molt els ulls i em diu, "Raquel está nevando y ya ha cuajado". Així doncs, com diria la cançó d'Amaral: "hacia lo salvaje", només són les 6 de la matinada, segur que para mentre esmorzem... Després d'esperar 10 minuts al carrer esperant que ens obrissin per esmorzar, mengem una simple to...