Ens llevem a la nostra habitació de "turigrino" (paraula que defineix aquella persona que fa el camino, però sense patir-lo) i ens acomiadem de la Raffaella. Ens abracem. Marxa amb molta pena perquè a ella se li ha acabat aquest any aquesta aventura i a nosaltres només ens queden dues etapes. Sabem que avui molta gent acaba i també comencen molts.
Sortim de León, sense perdre'ns les últimes obres arquitectòniques de la ciutat, la sortida és ensopida: tot són polígons industrials que enllacen amb pobles de l'extraradi. Hem d'anar amb compte, segons la guia el camí té dues variants i si ens equivoquem farem més kms i no arribarem a destí.
Tota la ruta segueix en paral·lel per la nacional. No us ho creureu, però ara trobo a faltar els infinits i monòtons camps de cereals que hem deixat abans d'entrar a León. Ningú diria que fa quatre dies estava nevant, avui el dia apunta a primaverenc i el sol escalfa de valent. Sort, perquè així se m'assecaran els mitjons que avui encara estaven humits.
El cant dels ocells desapareix, només sentim els cotxes i els camions passant un rere l'altre, pel nostre costat. Per sort als últims 10 kms apareix l'Antonio, un senyor de Badalona que ha començat avui i, que amb la seva conversa va fent que el camí passi més ràpid i se'ns faci menys pesat...
Avui ha estat curiós, perquè de sobte ens ha trobat l'alberg. Avui el tenim abans del poble, té una piscina que a l'estiu deu ser un luxe després d'una etapa com aquesta, un jardí de gespa amb unes cadires on passarem la tarda parlant amb els nostres companys d'habitació: dues valencianes ( la Sílvia i la Bea) un canari (en Cèsar) y la seva parella boliviana (la Norma). Li dic a l'Edu que és una llàstima haver-los trobat avui i no fa una setmana, doncs haguéssim estat tots els dies rient.
Avui és la penúltima etapa, mentre dinem li dic a l'Edu que podria continuar fins al Santiago, de fet m'encantaria continuar caminant, els peus noten el cansament, els tenim adolorits però encara hi això, estem al paradís, tots busquem el mateix, tots esperem el mateix i tots volem gaudir del mateix i evitar totes aquelles energies negatives. Això s'acaba, però per sort l'any vinent continuarà, el que comença a preocupar-me ara és: i després? Quan ja estigui fet...? Què farem amb les nostres vides?
R.
¿Ya solo os quedan dos días? Se me ha hecho corto. ¡Que día más radiante habéis tenido! Aquí muy nublado y chispeando.
ResponderEliminarA nosotros tambiet se nos ha hecho corto... :(
EliminarPues seguid unos días más ;)
Eliminar