Les 7 del matí. Recollim les coses. Última etapa.Des de l'habitació sentim com plou, la neu ha marxat per deixar pas al vent. Esmorzem al bar del costat, i a l'entrar, sorpresa! la Natalie i en Philippe! ens fem un "selfie" de comiat, això s'acaba... Comença el camí cap a la glòria, el vent aquest cop ve de costat i a ràfagues, sembla que m'estiguin fent l'acupuntura a la cama, les gotes fredes es claven com agulles, algú ens està fent vudú? Arribem a Atapuerca, allà on els homínids van decidir instal•lar-se i no continuar el camí... ells sabien el que s'amagava a dalt del port. Comencem a pujar per camins que fa dos dies que el cel mulla sense parar, la terra és fang, no sabem on posar els peus fins que arriba un moment que ja és igual: un toll d'aigua i tota la bamba plena de fang. Què més dóna? A mesura que arribem a dalt, l'aigua és converteix en neu que aquest cop ve de cara, les petjades del pelegrí d'uns metres més endavant desapa...