Ir al contenido principal

DIA 9, RESISTENCIA

Nájera. Villa de viejos reyes primigenios, anteriores al reino de Navarra y anteriores al reino de Pamplona. Se respiran sus viejas leyendas.
Si te asomas por la puerta del albergue, te encuentras el rio embravecido y uno de sus varios puentes. Mientras Raquel hace lo propio  en la entrada, hago una llamada a la "mia mamma" bajo un sauce llorón viendo el poderoso fluir del agua y sintiendo el viento y el chirimiri creciente... uno vuelve renovado al interior.
Si cruzas el umbral oyes la flauta de... de Raimond, qué curioso... le dejan tocar una flauta, pero si es uno de los australianos... que toca la trompeta no la flauta!! Pues si, parece mentira, antes de caer rendido por el cansancio oí a través de la puerta uno de sus característicos e inconfundibles truenos... Pobres, pero pobres pobres Planchet. No les hemos visto en toda la jornada, sinceramente pensamos que deben haber pasado la noche en vela con la vibrante segunda temporada de juego de tronos y han puesto tierra de por medio.
La etapa de hoy nos ha llevado hasta Santo Domingo de la Calzada. Más duro de lo esperado. Los australianos don Raimond y su amigo se rinden, van a Burgos y León en bus. 3 uruguayos que conocimos anoche cenando y que habían comenzado en Pamplona también se rinden... Se dedicarán el resto del mes de vacaciones a hacer turismo en coche. Mucha gente se quema por el camino creyéndose que es un paseo por las Ramblas... Salvo que seas irlandés. Ayer nos encontramos a la amiga "afrikaner" de Brian. Hacía unos días que le habíamos perdido la pista... Pues bien... El bicho estuvo ayer donde estoy ahora yo... Menudo crack. Hablando con esta chica descubrimos con orgullo que Barcelona se ha convertido en la ciudad favorita de los sudafricanos.
En la primera mitad del trayecto hemos disfrutado de ambiente fresquito, del amanecer con el paisaje mojado, encapotado y con niebla en las primeras estribaciones  montañosas de  la sierra de la Demanda. Desgraciadamente hemos padecido la lluvia en la segunda mitad del camino... Mi hombro izquierdo y sobretodo mi gemelo derecho me ha dado guerra al final... Raquel sigue lidiando con sus pies pero es una campeona... Ya sólo nos quedan tres etapas de las once. Nos vamos a plantar en Burgos como sea. Dejaremos la Rioja y nos adentraremos en Castilla... en los antiguos dominios del Cid. Mañana 22km con lluvia, pasado 24 y el broche final de 26. Como dice el Cholo: partido a partido.
La suerte está echada. Alea iacta est.

E.




Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

DIA 0 (T2) 8976 HORES, 53,42 SETMANES, MÉS D'UN ANY...

Miro enrere i analitzo l’últim any: l'arribada al món del nostre fillol: el Jan, el casament del Leo i la Claudia (qui m’hauria dit a mi que presenciaria una boda a la rumana), la ruta per Rumania amb l'últim gran record del viatge :“be careful Mr. Ortiz”, les vacances d’estiu a “la Torre” amb els ver muts a l’ombra de les oliveres milenaries de la piscina de “lo poble”, les partides del Carcassonne amb un gintonic. L’estiu a San Feliú, amb la fresqueta dels Pirineus, les excursións a la muntanya del Turbón, les festes majors de LasPaüls amb la companyia de la familia aragonesa, “el me gustas mucho” de la ranchera de la Rocio Durcal, la mort del meu avi, les trobades amb amics que fan que els caps de setmana poguis desconnectar, les vacances de Nadal, el tió, els turrons, el raïm i, l’inici d’un nou any on esperem que tot sigui molt millor que el 2018, i molt més del que va ser el 2017, els Reis Mags…  Tot es resumeix en xifres: 8976 hores, 53'42 setmanes, 4 estacio...

DIA 2 (T2), CARPE DIEM.

Són més de les 10 del vespre, i ja portem una hora veient la processó. Pugem a l'alberg i l'Edu continua mirant-la des de l'habitació. Per sort, ens ha tocat una habitació per a nosaltres sols...dormirem tranquils. 00:05h, tambors???sento a l'Edu que s'aixeca i obre la finestra, veig a la veïna de l'edifici de davant mirant també. Està passant? Continuem amb la processó? ufff demà el despertador sonará a les 6:30... En fi, és el que té la setmana santa. Comencem, avui si. Primer objectiu trobar "la Concha" per saber per on hem d'anar... Hem de seguir, per la dreta del riu Arlanzón, el passeig és fantàstic, ens acompanya l'ombra dels arbres, el sol, només sentim el riu i les fulles dels arbres movent-se pel vent, es nota que encara dura la ressaca del vespre. Tot està sent perfecte. Sortim de Burgos i, tot canvia, davant nostre comencen a veure's tots els camp sembrats de cereals, on el vent els converteix en un oceà d'onades v...

DIA 2, HIVERNALIA.

Nit de divendres. Les previsions meteorològiques diuen que nevarà,... Miro el cel, després de sopar, només són les 21:30, i està sense núvols...aquests homes del temps...són homes de tot menys del temps... Marxo a dormir, tranquila i calentona, massa i tot, sembla que estiguem a l'agost, quina calor, és horrorós. A mitja nit, la meva bufeta em desperta...tinc una finestra al davant de la llitera, haurà nevat???que va!!per un cop a la vida, me n'alegro de no veure neu...dormo tranquila entre les melodies nocturnes que generen tots els peregrins que estan amb Morfeu. De sobte, noto que algú em toca, em desperto... què passa!!?? és l'Edu, aix quin esglai! Obre molt els ulls i em diu, "Raquel está nevando y ya ha cuajado". Així doncs, com diria la cançó d'Amaral: "hacia lo salvaje", només són les 6 de la matinada, segur que para mentre esmorzem... Després d'esperar 10 minuts al carrer esperant que ens obrissin per esmorzar, mengem una simple to...