Ir al contenido principal

DIA 5, PARADISE

"Are you ready to another day in paradise?" (Estáis listos para otro día en el paraíso?). Eso es lo primero que oigo nada más despertarme. Es Brian, el irlandés parlanchín de la mañana en Zubiri. Tras perderlo un día de vista dormimos en el mismo albergue litera con litera en Puente la Reina.
Como bien apuntaba ayer Raquel, al final se va formando una pequeña familia en torno al polvo del camino. Las caras ya son conocidas en los altos y en los adelantamientos. El compañerismo no tiene edades ni nacionalidades. Hay gente de todo tipo, desde ejecutivos como Brian hasta criadores de cerdos como PJ, jubilados como un par de franceses o chavales que escapan en solitario para vivir una nueva experiencia como Mikel de Donosti y su amigo alemán (ambos con mochilita de unos 15kg...)
Todos parecemos darle la razón al Sr. Miranda: "chicos, el viaje de vuestra vida, de verdad, el viaje de vuestra vida". Estamos disfrutando. Se ve en las miradas limpias de todos. Es el paraíso aunque se pasen momentos duros. Lo peor y lo mejor está por llegar. Esa es la sensación.
Hoy he disfrutado como un niño pisando calzada romana durante más de una hora, atravesando ríos por puentes medievales de todo tipo, viendo y charlando con los miembros de esta familia.
Mañana Estella-Los Arcos. Última etapa antes de adentrarnos en la Rioja. Casi una provincia a las espaldas. Cómo nos gusta Navarra, su gente... cómo se come, por favor!!!
El cansancio ya empieza a hacer mella pero hoy nos daremos el homenaje de dormir en un hotel con la esperanza de recuperar mejor. Los festivales de ronquidos no tienen parangón así que una noche normal se agradecerá aunque ya echamos de menos el trajín del mundo peregrino. No creíamos que pudiera enganchar tanto esto del "buen camino", de los "Walking Pilgrims".

E.








Comentarios

  1. No sé cómo lo haces Edu, pero pase lo que pase, pases por donde pases, vivas lo que vivas,...siempre aparecen en tu vida los romanos ;). Estoy segura que habrás disfrutado muchísimo dejando tus huellas en esa etapa del camino.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

DIA 0 (T2) 8976 HORES, 53,42 SETMANES, MÉS D'UN ANY...

Miro enrere i analitzo l’últim any: l'arribada al món del nostre fillol: el Jan, el casament del Leo i la Claudia (qui m’hauria dit a mi que presenciaria una boda a la rumana), la ruta per Rumania amb l'últim gran record del viatge :“be careful Mr. Ortiz”, les vacances d’estiu a “la Torre” amb els ver muts a l’ombra de les oliveres milenaries de la piscina de “lo poble”, les partides del Carcassonne amb un gintonic. L’estiu a San Feliú, amb la fresqueta dels Pirineus, les excursións a la muntanya del Turbón, les festes majors de LasPaüls amb la companyia de la familia aragonesa, “el me gustas mucho” de la ranchera de la Rocio Durcal, la mort del meu avi, les trobades amb amics que fan que els caps de setmana poguis desconnectar, les vacances de Nadal, el tió, els turrons, el raïm i, l’inici d’un nou any on esperem que tot sigui molt millor que el 2018, i molt més del que va ser el 2017, els Reis Mags…  Tot es resumeix en xifres: 8976 hores, 53'42 setmanes, 4 estacio...

DIA 2 (T2), CARPE DIEM.

Són més de les 10 del vespre, i ja portem una hora veient la processó. Pugem a l'alberg i l'Edu continua mirant-la des de l'habitació. Per sort, ens ha tocat una habitació per a nosaltres sols...dormirem tranquils. 00:05h, tambors???sento a l'Edu que s'aixeca i obre la finestra, veig a la veïna de l'edifici de davant mirant també. Està passant? Continuem amb la processó? ufff demà el despertador sonará a les 6:30... En fi, és el que té la setmana santa. Comencem, avui si. Primer objectiu trobar "la Concha" per saber per on hem d'anar... Hem de seguir, per la dreta del riu Arlanzón, el passeig és fantàstic, ens acompanya l'ombra dels arbres, el sol, només sentim el riu i les fulles dels arbres movent-se pel vent, es nota que encara dura la ressaca del vespre. Tot està sent perfecte. Sortim de Burgos i, tot canvia, davant nostre comencen a veure's tots els camp sembrats de cereals, on el vent els converteix en un oceà d'onades v...

DIA 2, HIVERNALIA.

Nit de divendres. Les previsions meteorològiques diuen que nevarà,... Miro el cel, després de sopar, només són les 21:30, i està sense núvols...aquests homes del temps...són homes de tot menys del temps... Marxo a dormir, tranquila i calentona, massa i tot, sembla que estiguem a l'agost, quina calor, és horrorós. A mitja nit, la meva bufeta em desperta...tinc una finestra al davant de la llitera, haurà nevat???que va!!per un cop a la vida, me n'alegro de no veure neu...dormo tranquila entre les melodies nocturnes que generen tots els peregrins que estan amb Morfeu. De sobte, noto que algú em toca, em desperto... què passa!!?? és l'Edu, aix quin esglai! Obre molt els ulls i em diu, "Raquel está nevando y ya ha cuajado". Així doncs, com diria la cançó d'Amaral: "hacia lo salvaje", només són les 6 de la matinada, segur que para mentre esmorzem... Després d'esperar 10 minuts al carrer esperant que ens obrissin per esmorzar, mengem una simple to...