Ir al contenido principal

DIA 3 (T2) HABLAR POR HABLAR

Hablar por hablar.
Hoy etapa tranquila de 21 kms también. Grandes espacios abiertos y tiempo para pensar, charlar y disfrutar del campo.
Gracias a Raquel, todo hay que decirlo... Tuvimos la desgracia de coincidir con una pareja de paisanos catalanes. Hemos coincidido con más y hasta ahí perfecto: somos muchos. Pero ésta en concreto cayó en nuestra habitación y nos dio la noche. La mujer habla por los descosidos, da igual el origen del peregrino, que te casca en inglés, francés y lo que haga falta. Hornillos es un pueblo pequeño, y previamente ya estuvimos realizando movimientos evasivos. Nuestras caras al verlos entrar por la habitación no tenían precio. En fin, portazo que va portazo que viene. Voceras que van voceras que vienen. Luces que van y que vienen. Vaya, que el resto de guiris de las literas debían alucinar.
Por la mañana seguimos con las maniobras y desayunamos en la otra punta y salimos raudos a caminar.
¡Maldición! Los muy domingueros no llevan mochilas, son de los que usan el Jacobotrans y remontan palmo a palmo a una velocidad pasmosa... Eso sí, la mujer no para de cascar. Bien, aceleramos el ritmo al límite de lo razonable, pero yo creo que quieren cazarnos y, obviamente, se hace inevitable. Freno en seco y le pido a Raquel mi agua confiando en saludar y dejarlos pasar de largo. Iluso. Somos víctimas frescas para ella. Se enganchan, da igual que aflojemos. Y ahí, Raquel cual paladín salvador (ya hasta las narices del tostón interminable), se pone a hacer un reportaje fotográfico a no se qué, porque no había nada que fotografiar. Pero finalmente funciona. ¡Aleluya! ¡Salvados! Vuelta al Camino. Disfrutamos de paz, de soledad, del viento en nuestra cara, de las orquestas pajariles, de la liebre esquiva...
La jornada concluye en los dominios de Castrojeriz. Ciudad de historia, de castillo altomedieval con bastimentos romanos, de conventos y con fueros de los inicios de la Reconquista.
Raquel sigue brillando. Tiene el día inspirado. Reserva en un mesón donde cae la mejor sopa de ajo de la provincia, morcillas y chorizos de Burgos, estofado de novillo y lechal al horno. Para rematar encarga alojamiento en el albergue que era la casa del cordón, ahí donde dormían reyes y condes primigenios en sus ires y venires por dominios de fronteras frágiles, de caballeros reconquistadores y de labriegos de vida dura e insegura. La meseta se abre mañana en todo su esplendor. Los cuerpos parece que aguantan y el tiempo amenaza nuevamente pero se contiene. Que siga así que esto acaba de comenzar.

E.








Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

DIA 0 (T2) 8976 HORES, 53,42 SETMANES, MÉS D'UN ANY...

Miro enrere i analitzo l’últim any: l'arribada al món del nostre fillol: el Jan, el casament del Leo i la Claudia (qui m’hauria dit a mi que presenciaria una boda a la rumana), la ruta per Rumania amb l'últim gran record del viatge :“be careful Mr. Ortiz”, les vacances d’estiu a “la Torre” amb els ver muts a l’ombra de les oliveres milenaries de la piscina de “lo poble”, les partides del Carcassonne amb un gintonic. L’estiu a San Feliú, amb la fresqueta dels Pirineus, les excursións a la muntanya del Turbón, les festes majors de LasPaüls amb la companyia de la familia aragonesa, “el me gustas mucho” de la ranchera de la Rocio Durcal, la mort del meu avi, les trobades amb amics que fan que els caps de setmana poguis desconnectar, les vacances de Nadal, el tió, els turrons, el raïm i, l’inici d’un nou any on esperem que tot sigui molt millor que el 2018, i molt més del que va ser el 2017, els Reis Mags…  Tot es resumeix en xifres: 8976 hores, 53'42 setmanes, 4 estacio...

DIA 2 (T2), CARPE DIEM.

Són més de les 10 del vespre, i ja portem una hora veient la processó. Pugem a l'alberg i l'Edu continua mirant-la des de l'habitació. Per sort, ens ha tocat una habitació per a nosaltres sols...dormirem tranquils. 00:05h, tambors???sento a l'Edu que s'aixeca i obre la finestra, veig a la veïna de l'edifici de davant mirant també. Està passant? Continuem amb la processó? ufff demà el despertador sonará a les 6:30... En fi, és el que té la setmana santa. Comencem, avui si. Primer objectiu trobar "la Concha" per saber per on hem d'anar... Hem de seguir, per la dreta del riu Arlanzón, el passeig és fantàstic, ens acompanya l'ombra dels arbres, el sol, només sentim el riu i les fulles dels arbres movent-se pel vent, es nota que encara dura la ressaca del vespre. Tot està sent perfecte. Sortim de Burgos i, tot canvia, davant nostre comencen a veure's tots els camp sembrats de cereals, on el vent els converteix en un oceà d'onades v...

DIA 2, HIVERNALIA.

Nit de divendres. Les previsions meteorològiques diuen que nevarà,... Miro el cel, després de sopar, només són les 21:30, i està sense núvols...aquests homes del temps...són homes de tot menys del temps... Marxo a dormir, tranquila i calentona, massa i tot, sembla que estiguem a l'agost, quina calor, és horrorós. A mitja nit, la meva bufeta em desperta...tinc una finestra al davant de la llitera, haurà nevat???que va!!per un cop a la vida, me n'alegro de no veure neu...dormo tranquila entre les melodies nocturnes que generen tots els peregrins que estan amb Morfeu. De sobte, noto que algú em toca, em desperto... què passa!!?? és l'Edu, aix quin esglai! Obre molt els ulls i em diu, "Raquel está nevando y ya ha cuajado". Així doncs, com diria la cançó d'Amaral: "hacia lo salvaje", només són les 6 de la matinada, segur que para mentre esmorzem... Després d'esperar 10 minuts al carrer esperant que ens obrissin per esmorzar, mengem una simple to...