Ir al contenido principal

Dia 1, EL DESEMBARCO

Roscida vallis en latín medieval, Roncesval en francés arcaico. Aquí iniciamos la travesía que nos ha de llevar hasta la tumba del Cid Campeador en la catedral de Burgos si las piernas y las cabezas aguantan. En el mismo lugar donde pereció en batalla contra los vascones el paladín del emperador Carlomagno, defendiendo la retaguardia de su ejército. Del chanson de Roland al poema de mío Cid. Me encantan estas curiosidades históricas, la mayoría sabéis que no lo puedo evitar.
Tras un menú triple b en Pamplona donde corríamos el peligro de emborracharnos con el pacharán casero caído de los cielos por haber congeniado con el amo del restaurante, hemos cogido un autocar hasta Roncesvalles. Aquí el ambiente peregrino se hace notar en cada rincón. El catalán se oye en muchos sitios y también el holandés de los voluntarios hospitalarios del albergue que te obligan a ratos a usar el inglés. Me defiendo aunque no tanto como mi compañero de trabajo Ricard. A tus pies amigo.
Aquí, en este enclave norteño, en este hito santiaguero, hay gente de todas partes con un espíritu y una alegría destacables. Me da a mí que a la que caminen un poco disminuirán y se hará la selección separando peregrinos de domingueros y "selfieros". Algunos chavales que han aterrizado de Francia llevan el sacrificio tatuado en sus rostros... Inquietan un poco la verdad... Pero confiamos en la preparación de los últimos meses.
Tras una visita a los lugares emblemáticos como el lugar elegido por el emperador para enterrar a Roland y sus soldados, acogemos la bendición a los peregrinos en la vieja y recogida iglesia del lugar y damos buena cuenta de una cena con truchas de río... Hemos de coger fuerzas. A dormir pronto y esperar que no nieve tanto mañana como prevee la Aemet toda la semana. Que nervios... 22 kms con nieve equivalen a muchos más.
Ahora sí.
Empezamos de verdad. Buen camino!
E.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

DIA 0 (T2) 8976 HORES, 53,42 SETMANES, MÉS D'UN ANY...

Miro enrere i analitzo l’últim any: l'arribada al món del nostre fillol: el Jan, el casament del Leo i la Claudia (qui m’hauria dit a mi que presenciaria una boda a la rumana), la ruta per Rumania amb l'últim gran record del viatge :“be careful Mr. Ortiz”, les vacances d’estiu a “la Torre” amb els ver muts a l’ombra de les oliveres milenaries de la piscina de “lo poble”, les partides del Carcassonne amb un gintonic. L’estiu a San Feliú, amb la fresqueta dels Pirineus, les excursións a la muntanya del Turbón, les festes majors de LasPaüls amb la companyia de la familia aragonesa, “el me gustas mucho” de la ranchera de la Rocio Durcal, la mort del meu avi, les trobades amb amics que fan que els caps de setmana poguis desconnectar, les vacances de Nadal, el tió, els turrons, el raïm i, l’inici d’un nou any on esperem que tot sigui molt millor que el 2018, i molt més del que va ser el 2017, els Reis Mags…  Tot es resumeix en xifres: 8976 hores, 53'42 setmanes, 4 estacio...

DIA 2 (T2), CARPE DIEM.

Són més de les 10 del vespre, i ja portem una hora veient la processó. Pugem a l'alberg i l'Edu continua mirant-la des de l'habitació. Per sort, ens ha tocat una habitació per a nosaltres sols...dormirem tranquils. 00:05h, tambors???sento a l'Edu que s'aixeca i obre la finestra, veig a la veïna de l'edifici de davant mirant també. Està passant? Continuem amb la processó? ufff demà el despertador sonará a les 6:30... En fi, és el que té la setmana santa. Comencem, avui si. Primer objectiu trobar "la Concha" per saber per on hem d'anar... Hem de seguir, per la dreta del riu Arlanzón, el passeig és fantàstic, ens acompanya l'ombra dels arbres, el sol, només sentim el riu i les fulles dels arbres movent-se pel vent, es nota que encara dura la ressaca del vespre. Tot està sent perfecte. Sortim de Burgos i, tot canvia, davant nostre comencen a veure's tots els camp sembrats de cereals, on el vent els converteix en un oceà d'onades v...

DIA 2, HIVERNALIA.

Nit de divendres. Les previsions meteorològiques diuen que nevarà,... Miro el cel, després de sopar, només són les 21:30, i està sense núvols...aquests homes del temps...són homes de tot menys del temps... Marxo a dormir, tranquila i calentona, massa i tot, sembla que estiguem a l'agost, quina calor, és horrorós. A mitja nit, la meva bufeta em desperta...tinc una finestra al davant de la llitera, haurà nevat???que va!!per un cop a la vida, me n'alegro de no veure neu...dormo tranquila entre les melodies nocturnes que generen tots els peregrins que estan amb Morfeu. De sobte, noto que algú em toca, em desperto... què passa!!?? és l'Edu, aix quin esglai! Obre molt els ulls i em diu, "Raquel está nevando y ya ha cuajado". Així doncs, com diria la cançó d'Amaral: "hacia lo salvaje", només són les 6 de la matinada, segur que para mentre esmorzem... Després d'esperar 10 minuts al carrer esperant que ens obrissin per esmorzar, mengem una simple to...