Ir al contenido principal

DIA 7 (T3) MUNDO MÁGICO.

Noche cerrada todavía. La pequeña familia que se ha ido forjando se va concentrando en el único bar abierto de la aldea. Ahí está Estrella, la china de Barcelona, Efraín, y Alejandro, nuestra agencia EFE móvil, un hombretón de Ronda con 5 caminos diferentes a la espalda y alguno más que vamos conociendo poco a poco. Almuerzo contundente, buena charla y adelante.
Tímida claridad tras los montes del Este. Cada uno sale por su cuenta, es el camino del Covid y eso se nota, pero ya nos encontraremos... menos a Estrella, que ha salido la primera y va como una moto. Lo cierto es que todos son fuertes. En agosto hay más juventud y los veteranos curtidos en mil batallas de siempre.
Primera encrucijada al salir: hay dos variantes y optamos por la corta que nos lleva por el valle de SanXil, uno de los más bonitos del Camino. Es cierto. La magia de los enormes castaños, senderos rodeados de muros empedrados con musgo, helechos, ecos en las profundidades del canto de aves, aldeas ganaderas dispersas. Rincones idílicos en cada kilómetro. Disfrutamos de cada momento en esta etapa de transición, de recuperación, de intentar mejorar nuestros pies.
En un momento dado nos adelantan los austriacos, no hay bares, no hay cerveza en un buen trecho, así que van con el cohete puesto. 
Vamos bastante mejor, así que casi no nos detenemos hasta 5 kms antes de Sarria, con una entrada verde muy agradable, con huerta y vacas gallegas de gran cornamenta.
Y por fin Sarria. Lugar en que confluyen los peregrinos con piernas castigadas y los turigrinos que vienen a hacer el camino en 5 días. Este año es otra cosa. Lo agradecemos, porque es más íntimo y auténtico.
Ahora hemos pasado la previa al sueño conversando con Sebas, un peregrino neófito y hemos intercambiado impresiones como si fuéramos amigos desde siempre. Nos caemos bien pero no puedo concentrarme en la escritura tanto como quisiera. No importa, lo relevante está dicho. Etapa de transición preparatoria para la etapa de Arzúa de 30 km de aquí 3 días. Está marcada en rojo. Santiago espera. Seguimos disfrutando mientras sufrimos. Ya nos cuesta un rato descubrir en qué día vivimos. Nos encanta. Esto es el Camino.
E.
























Comentarios

Entradas populares de este blog

DIA 0 (T2) 8976 HORES, 53,42 SETMANES, MÉS D'UN ANY...

Miro enrere i analitzo l’últim any: l'arribada al món del nostre fillol: el Jan, el casament del Leo i la Claudia (qui m’hauria dit a mi que presenciaria una boda a la rumana), la ruta per Rumania amb l'últim gran record del viatge :“be careful Mr. Ortiz”, les vacances d’estiu a “la Torre” amb els ver muts a l’ombra de les oliveres milenaries de la piscina de “lo poble”, les partides del Carcassonne amb un gintonic. L’estiu a San Feliú, amb la fresqueta dels Pirineus, les excursións a la muntanya del Turbón, les festes majors de LasPaüls amb la companyia de la familia aragonesa, “el me gustas mucho” de la ranchera de la Rocio Durcal, la mort del meu avi, les trobades amb amics que fan que els caps de setmana poguis desconnectar, les vacances de Nadal, el tió, els turrons, el raïm i, l’inici d’un nou any on esperem que tot sigui molt millor que el 2018, i molt més del que va ser el 2017, els Reis Mags…  Tot es resumeix en xifres: 8976 hores, 53'42 setmanes, 4 estacio...

DIA 2 (T2), CARPE DIEM.

Són més de les 10 del vespre, i ja portem una hora veient la processó. Pugem a l'alberg i l'Edu continua mirant-la des de l'habitació. Per sort, ens ha tocat una habitació per a nosaltres sols...dormirem tranquils. 00:05h, tambors???sento a l'Edu que s'aixeca i obre la finestra, veig a la veïna de l'edifici de davant mirant també. Està passant? Continuem amb la processó? ufff demà el despertador sonará a les 6:30... En fi, és el que té la setmana santa. Comencem, avui si. Primer objectiu trobar "la Concha" per saber per on hem d'anar... Hem de seguir, per la dreta del riu Arlanzón, el passeig és fantàstic, ens acompanya l'ombra dels arbres, el sol, només sentim el riu i les fulles dels arbres movent-se pel vent, es nota que encara dura la ressaca del vespre. Tot està sent perfecte. Sortim de Burgos i, tot canvia, davant nostre comencen a veure's tots els camp sembrats de cereals, on el vent els converteix en un oceà d'onades v...

DIA 2, HIVERNALIA.

Nit de divendres. Les previsions meteorològiques diuen que nevarà,... Miro el cel, després de sopar, només són les 21:30, i està sense núvols...aquests homes del temps...són homes de tot menys del temps... Marxo a dormir, tranquila i calentona, massa i tot, sembla que estiguem a l'agost, quina calor, és horrorós. A mitja nit, la meva bufeta em desperta...tinc una finestra al davant de la llitera, haurà nevat???que va!!per un cop a la vida, me n'alegro de no veure neu...dormo tranquila entre les melodies nocturnes que generen tots els peregrins que estan amb Morfeu. De sobte, noto que algú em toca, em desperto... què passa!!?? és l'Edu, aix quin esglai! Obre molt els ulls i em diu, "Raquel está nevando y ya ha cuajado". Així doncs, com diria la cançó d'Amaral: "hacia lo salvaje", només són les 6 de la matinada, segur que para mentre esmorzem... Després d'esperar 10 minuts al carrer esperant que ens obrissin per esmorzar, mengem una simple to...