Són més de les 10 del vespre, i ja portem una hora veient la processó. Pugem a l'alberg i l'Edu continua mirant-la des de l'habitació. Per sort, ens ha tocat una habitació per a nosaltres sols...dormirem tranquils.
00:05h, tambors???sento a l'Edu que s'aixeca i obre la finestra, veig a la veïna de l'edifici de davant mirant també. Està passant? Continuem amb la processó? ufff demà el despertador sonará a les 6:30... En fi, és el que té la setmana santa.
Comencem, avui si. Primer objectiu trobar "la Concha" per saber per on hem d'anar... Hem de seguir, per la dreta del riu Arlanzón, el passeig és fantàstic, ens acompanya l'ombra dels arbres, el sol, només sentim el riu i les fulles dels arbres movent-se pel vent, es nota que encara dura la ressaca del vespre. Tot està sent perfecte.
Sortim de Burgos i, tot canvia, davant nostre comencen a veure's tots els camp sembrats de cereals, on el vent els converteix en un oceà d'onades verdes, no tenim arbres, no tenim ombra i comencem a tenir pipí. Arribem a Tardajos (per mi Tartajos), primera parada, meitat de l'etapa, fem cafè i marxo corrents al lavabo... Al sortir, la cara de l'Edu és un poema, m'espanta, què passa? i hem dóna la mala notícia, no tot podia ser perfecte: el Javier Miranda, el nostre primer amic del camino, l'ex president de l'Osasuna que ens va donar de menjar al seu restaurant de Pamplona, va morir el 26 de Març d'un càncer (segons ens informa la seva filla). En aquest moment m'adono: que el Monstre no descansa, que sempre està disposat a entrar en qualsevol casa, encara que blindem les portes, que la vida són dos dies, que hem de deixar de banda les tonteries, gaudir del dia a dia com si fos l'últim, estar com més temps possible amb els que estimem i no deixar per demà allò que poguem fer avui. I, és per això, que estem fent aquest camí, perquè ja fa temps que vam aprendre aquesta lliçó...
Sortim de Burgos i, tot canvia, davant nostre comencen a veure's tots els camp sembrats de cereals, on el vent els converteix en un oceà d'onades verdes, no tenim arbres, no tenim ombra i comencem a tenir pipí. Arribem a Tardajos (per mi Tartajos), primera parada, meitat de l'etapa, fem cafè i marxo corrents al lavabo... Al sortir, la cara de l'Edu és un poema, m'espanta, què passa? i hem dóna la mala notícia, no tot podia ser perfecte: el Javier Miranda, el nostre primer amic del camino, l'ex president de l'Osasuna que ens va donar de menjar al seu restaurant de Pamplona, va morir el 26 de Març d'un càncer (segons ens informa la seva filla). En aquest moment m'adono: que el Monstre no descansa, que sempre està disposat a entrar en qualsevol casa, encara que blindem les portes, que la vida són dos dies, que hem de deixar de banda les tonteries, gaudir del dia a dia com si fos l'últim, estar com més temps possible amb els que estimem i no deixar per demà allò que poguem fer avui. I, és per això, que estem fent aquest camí, perquè ja fa temps que vam aprendre aquesta lliçó...
Seguim, queda poquet, portem bon ritme, arribarem d'hora. Camino i me n'adono del silenci, només sento els pasos de l'Edu al meu costat, l'ocell amagat que des de fa estona, per no dir kms ens acompanya amb la seva perfecta melòdia i, les fulles que es mouen per un vent que no ens abandona. En aquest moment m'adono que l'etapa d'avui la dediquem a tots aquells que han patit, directa o indirectament, al Monstre.
R.
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
ResponderEliminarDisculpa seguidor anònim he eliminat el teu missatge sense voler, gràcies pel teu comentari, ens agrada que t'agradi.
EliminarEl Camino, como la vida, tiene eso: noticias buenas y malas. Veo por las fotos, que ya habéis encontrado el primer monumento ¿romano? ;)
ResponderEliminarPues la verdad es que no sabemos que era, pero nos ha gustado... De momento nada romano.
Eliminar:)
Eliminar