Ir al contenido principal

DIA 7, JOC DE TRONS

Una serie de éxito que me viene perfecta en catalán para definir el alojamiento de anoche en los Arcos:
En una habitación con literas para seis plazas nos encontramos con dos extranjeras en una litera, y dos literas con la parte de abajo ocupadas por los trastos de unos australianos que no estaban en ese momento. Perdón? Primer juego de tronos, concretamente de camas, a la vista.
Lo nuestro nos costó conseguir una litera para nosotros, pero lo peor estaba por venir. Menudo espectáculo. Joc de trons. Segundo juego, pero de truenos.
No pudimos conciliar el sueño en casi toda la noche. No habían pasado ni 5 minutos desde el momento de apagar las luces que vino el primer sobresalto: "Toooomaaa trueno australiano". Menuda vergüenza ajena... Lo ois y no lo creéis. Pues bien, hasta 17 truenos de elevados decibelios conté. Imposible dormir. Nivel 5-6 de la escala Righter. No sabíamos si reír o llorar.
Lo peor es que la etapa de hoy se presentaba dura y necesitábamos descansar: la segunda jornada más larga de este camino con 30 Kms. y desde las 10 con el sol en la cabeza. Se acabaron los bosquecitos fresquitos con musgo. Resultado: a la que enfriamos los músculos de las piernas un rato parecemos tullidos.... Y mañana la etapa más dura: Logroño-Nájera. Más de 30 Kms. Mañana se decide todo. Es la batalla clave para ganar esta guerra en la que queremos llegar a Burgos y no sólo eso, seguramente se decide si podemos hacer el camino de Santiago en tres años.
Ahora es hora de sufrir. Pero lo haremos disfrutando.
Aquí en Logroño perdemos a muchos miembros de la familia. Otros no sabemos si seguirán... Algunos antes de salir se estaban poniendo tiritas, vendajes, pomadas... Me preocupa la octogenaria alemana que ya no vimos ayer, y también la pareja de jubilados franceses... Hoy han resistido como campeones y seguro que han llegado aquí, aunque ayer la nariz granate de "Planchet" y el corazón acelerado de su mujer hacían presagiar lo peor. Por suerte en la monumental Viana, último enclave navarro, nos han alcanzado para descansar cuando saliamos para terminar la etapa. Se han ganado una ovación. Nunca olvidaremos los besos y el cariño de madame Planchet a las 6 de la mañana.
Demà etapa reina cunyat!
Persistiremos.

E.





Comentarios

  1. ¡Jajajajaja! Mientras los "truenos" no fuesen acompañados de aroma...

    ResponderEliminar
  2. Jajajajjaja
    Ánimos para la etapa de hoy.
    Para levantar el espíritu, una recomendación musical: A Santiago voy de Los Tamara!!!
    Força!!!!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

DIA 0 (T2) 8976 HORES, 53,42 SETMANES, MÉS D'UN ANY...

Miro enrere i analitzo l’últim any: l'arribada al món del nostre fillol: el Jan, el casament del Leo i la Claudia (qui m’hauria dit a mi que presenciaria una boda a la rumana), la ruta per Rumania amb l'últim gran record del viatge :“be careful Mr. Ortiz”, les vacances d’estiu a “la Torre” amb els ver muts a l’ombra de les oliveres milenaries de la piscina de “lo poble”, les partides del Carcassonne amb un gintonic. L’estiu a San Feliú, amb la fresqueta dels Pirineus, les excursións a la muntanya del Turbón, les festes majors de LasPaüls amb la companyia de la familia aragonesa, “el me gustas mucho” de la ranchera de la Rocio Durcal, la mort del meu avi, les trobades amb amics que fan que els caps de setmana poguis desconnectar, les vacances de Nadal, el tió, els turrons, el raïm i, l’inici d’un nou any on esperem que tot sigui molt millor que el 2018, i molt més del que va ser el 2017, els Reis Mags…  Tot es resumeix en xifres: 8976 hores, 53'42 setmanes, 4 estacio...

DIA 2 (T2), CARPE DIEM.

Són més de les 10 del vespre, i ja portem una hora veient la processó. Pugem a l'alberg i l'Edu continua mirant-la des de l'habitació. Per sort, ens ha tocat una habitació per a nosaltres sols...dormirem tranquils. 00:05h, tambors???sento a l'Edu que s'aixeca i obre la finestra, veig a la veïna de l'edifici de davant mirant també. Està passant? Continuem amb la processó? ufff demà el despertador sonará a les 6:30... En fi, és el que té la setmana santa. Comencem, avui si. Primer objectiu trobar "la Concha" per saber per on hem d'anar... Hem de seguir, per la dreta del riu Arlanzón, el passeig és fantàstic, ens acompanya l'ombra dels arbres, el sol, només sentim el riu i les fulles dels arbres movent-se pel vent, es nota que encara dura la ressaca del vespre. Tot està sent perfecte. Sortim de Burgos i, tot canvia, davant nostre comencen a veure's tots els camp sembrats de cereals, on el vent els converteix en un oceà d'onades v...

DIA 2, HIVERNALIA.

Nit de divendres. Les previsions meteorològiques diuen que nevarà,... Miro el cel, després de sopar, només són les 21:30, i està sense núvols...aquests homes del temps...són homes de tot menys del temps... Marxo a dormir, tranquila i calentona, massa i tot, sembla que estiguem a l'agost, quina calor, és horrorós. A mitja nit, la meva bufeta em desperta...tinc una finestra al davant de la llitera, haurà nevat???que va!!per un cop a la vida, me n'alegro de no veure neu...dormo tranquila entre les melodies nocturnes que generen tots els peregrins que estan amb Morfeu. De sobte, noto que algú em toca, em desperto... què passa!!?? és l'Edu, aix quin esglai! Obre molt els ulls i em diu, "Raquel está nevando y ya ha cuajado". Així doncs, com diria la cançó d'Amaral: "hacia lo salvaje", només són les 6 de la matinada, segur que para mentre esmorzem... Després d'esperar 10 minuts al carrer esperant que ens obrissin per esmorzar, mengem una simple to...