De sobte em desperto i me n'adono que estic a l'hotel, tot és silenci, miro el rellotge, les 4:30 fantàstic, podem dormir dues hores més. Ens llevem, sembla que haguem dormit una eternitat, recollim la roba estesa al lavabo (ahir tocava netejar mitjons i roba interior), ens prenem un cafè i comencem la jornada. Sortint d'Estella ens costa veure peregrins, estarem sols?anem molt tard?però tranquils, en breu els trobarem. Arribant al Monestir d'Iratxe, trobem unes bodegues, la particularitat que tenen és la seva font de vi, si si, són les 8 del matí i els peregrins ja carreguen les ampolles de vi enlloc d'aigua, allà ens trobem al primer membre de la família, el Mikel, continua fent el camí, cames envenades i cap a Logroño, el seu objectiu.
Fem parada davant del monestir, treiem les bambes, refresquem peus i omplim l'estòmac amb un entrepà. Per sort, el paissatge canvia: es comença a tenyir l'horitzó d'arbres, de bosc, aquest és el paissatge que m'agrada, però durarà poc...deixarem els arbres que donaran pas a infinites esplanades que combinen tot de camps sembrats i de vinyes, vinyes que ens recorden que en breu estarem entrant a la Rioja. El clima es torna boig, ara cauen quatre gotes, ara surt el sol, ara apareixen els núvols, ens pasem tot el dia treient i posant roba. Avui ens creuem tot el matí amb els habituals i fem xerrada amb la Caroline (Kuati) nascuda a Camerun però provinent del Canadà i el seu destí Santiago, (miro de desencallar el meu anglès, quina vergonya...)porta 5anys preparant-se per fer el "camino"... De sobte i després de més de 5km veient camps, i més camps i més camps i més verd, apareix un oasis en mig del no res en forma de bar (adjuntem foto) aquí a qualsevol lloc apareix un negoci...continuem caminant i de sobte el dia torna a girar-se i amb ell el vent, que com en els últims dies, ve de cara, només faltava això: mal de peus, cansats i el vent que se'ns emporta...finalment arribem a Los Arcos, ens acomiadem del PJ i el George, avui acaben el camino, és una pena, se'n tornen a la seva Irlanda i els trobarem a faltar. Perdem membres de la família.
És curiós, parlant amb l'Edu, en un punt de la conversa li comentava: estaria més còmoda al sofà de casa i em diu si poguessis triar ara, amb què et quedaries? i malgrat el mal de peus, el vent de cara, i els km que es noten a les cames, sense dubtar-ho, he contestat: "amb el camino."
El camí que cada dia ens premia amb tres regals, com el geni de la làmpara, un: l'inici de l'etapa, dos: el final i amb ell l'orgull que t'omple perquè ho has aconseguit, i tres: una fantàstica dutxa.
El camí que cada dia ens premia amb tres regals, com el geni de la làmpara, un: l'inici de l'etapa, dos: el final i amb ell l'orgull que t'omple perquè ho has aconseguit, i tres: una fantàstica dutxa.
R.
¡Pedazo bocata!
ResponderEliminar